Mesures contra els desnonaments a Sant Antoni de Vilamajor

Crònica de les reunions amb el consistori:

Reunió del 12-NOV-2013: A la darrera reunió l'equip de govern (AiV, ERC, CiU, trànsfuga (PP)) ha cercat fòrmules seguides per altres municipis per crear el parc d'habitatge social. No volen pagar els lloguers dels afectats com a Sant Celoni i la fòrmula finalment serà que els propietaris cedeixin voluntàriament els habitatges que tenen buits perquè siguin usats com habitatge social a cambi d'un lloguer social. S'ha parlat també de què l'Ajuntament haurà de donar garanties per als llogaters i què la mesura s'haurà de publicitar adequadament perquè els propietaris se n'assebentin. La moció es presentarà al proper ple del 28 de novembre, cal que hi assistim per recolzar-la i que no quedi en una declaració de bones intencions. Seguirem treballant perquè  la resta de propostes s'apliquin més endavant i totes les aprovades es posin en pràctica.

Reunió del 15-OCT-2013:

Les mesures que es presetaràn en aquesta primera moció amb el recolçament de tots els grups seran:

1) L'alcaldessa acompanyarà a les families del poble a negociar la dació en pagament personalment.
2) fons d'habitatges de lloguer social on l'ajuntament farà d'intermediari entre els propietaris i les families necessitades.
3) els arquitectes municipals faran de forma gratuïta les cel.lules d'habitabilitat necessaries per la dació en pagament.
4) Subvenció de l'IBI a les families a l'atur o amb risc d'exclusió social.
5) Subvenció de la plusvalua a pagar a l'ajuntament dels desnonats al perdre la seva llar.

Reunió del 25-SET-2013: A la reunió d'avui, l'equip de govern (AiV, ERC, CiU, trànsfuga(PP)) ha vist amb bons ulls la moció amb propostes concretes que els hi hem presentat, redactaràn una més técnica consultant a serveis juridics amb les propostes concretes i específiques acordades i la portaran a la propera reunió dintre de unes setmanes. Aquesta primera moció votaran a favor tots els grups AiV, ERC, CiU, trànsfuga(PP), PSC, PUSA i SI. Seguirem treballant des d'Àgora per a que la resta de propostes s'apliquin més endevant, donç totes són importants (a continuació el total de propostes que vam proposar i el perquè són viables i importants per Vilamajor).

Reunió del15-JUL-2013: A la reunió d'avui, l'equip de govern (CiU, AiV, trànsfuga(PP), ERC) s'ha desdit de tots els acords arribats, i tot i què a la darrera reunió de la comissió per lluitar contra els desnonaments havien mostrat el seu acord amb les mesures proposades, avui han portat una proposta absolutament seca i inútil, que no contemplaba cap ni una de les mesures que serien útils pels veïns i veïnes, i que no era més que un intent de quedar bé amb les votants més incautes. Els hi hem fet saber, tant les companyes de l'Àgora com SI i PUSA, i a la propera reunió es portarà una versió de la moció que sí contempli les mesures reals i pràctiques, que ells mateixos van veure amb bon ulls per ser aplicades al poble. 

El passat dijous 4 de juliol es varen reunir representants del consistori de St. Antoni de Vilamajor junt amb 2 companyes d’Àgora Vilamajor, en qualitat d’expertes, per debatre i consensuar un conjunt de mesures contra els desnonaments i la pobresa al poble.

Hi varen assistir representants dels grups municipals de CiU (l’Alcaldessa Mª LLuïsa Berdala i el Regidor d’Urbanisme Pep Guardi), ERC-Reagrupament (El Regidor de Comerç Jesús Lera),  AIV (el Regidor de Governació Josep Ginesta), PUSA (el regidor Ferran Calvera) i SI (el regidor Raül Valentín), no van assistir els representants del grup municipal PSC ni el regidor trànsfuga (PP) Felipe Garrido.

La reunió va anar en general força bé. Les mesures proposades pels veïns i veïnes van ser acceptades per tots els partits assistents, tot i què hi va haver reticències per acceptar algunes d’elles.

Aquestes són el total de mesures presentades pels veïns i veïnes i que s'han d'acabar de concretar en properes reunions amb els regidors de govern i oposició:

1) Que s’ elabori un registre de persones en situació de dificultat econòmica i en procés d’ execució hipotecaria. 

2) Que s'interpel·li a les entitats financeres que operen a Sant Antoni per exigir la paralització dels desnonaments, i en cas de no fer-ho, deixar d’ operar amb elles.
AIV va mostrar reticències.

3) Que l’ alcaldessa negocïi amb els bancs la dació en pagament per les famílies que ho necessitin.

4) Que es creï un fons d’ habitatges de titularitat municipal de lloguer social, amb les vivendes en desús del poble, mitjançant:
1. Negociació amb propietaris; 2. Taxes per desús de la vivenda; 3. Expropiació de la vivenda en desús.
CiU va mostrar reticències en la expropiació i les sancions o taxes.

5) L’Ajuntament es farà càrrec del cost del lloguer social de les families que no puguin pagar a canvi de treballs a favor de la comunitat. Seran rotatius per a què hi puguin accedir totes les famílies amb necessitat i el sou serà superior al salari mínim.

6) Que els arquitectes municipals s'encarreguin de fer la cèdula d'habitabilitat per les persones que demanen la dació en pagament i no poden pagar un arquitecte.

7) Subvencionar a les famílies aturades o en risc d'exclusió el pagament de l’IBI.

8) Es donarà moneda local a les famílies en risc d'exclusió social per a què comprin productes de primera necessitat als comerços del municipi que s'hi adhereixin a la campanya.

9) Que l'Ajuntament es faci càrrec de manera indefinida de les factures d'aigua i llum que les famílies no puguin pagar.

10) Banc del temps per serveis entre veïns i veïnes.

11) Utilització de locals públics, per treballs comunitaris o d'aprenentatge, per reparar-se la roba, per cuina comunitària, per canviador de nadons, per bugaderia i dutxes. 

CiU, ERC-Reagrupament i PUSA han mostrat reticències a la cuina, bugaderia i dutxes comunitàries.

Esperem que aquestes mesures es converteixin en mesures pràctiques i reals pels veïns i veïnes del poble, especialment per aquells que més ho necessiten.

Segur que amb el treball de totes ho aconseguirem.

Gràcies a totes les persones que heu proposat mesures, us heu informat d'experiencies a d'altres municipis i consultat per la seva viavilitat i legalitat. Mai haguéssim arribat aquí sense vosaltres. 

Sobretot si et trobes en perill de desnonament a Vilamajor posa't en contacte amb nosaltres.

Les mesures contra els desnonaments i la pobresa en detall:

1- Que s’ elabori un registre (amb dades voluntàries dels afectats) de persones en situació de dificultat econòmica extrema, amb hipoteques per habitatges habituals i en procés d’ execució hipotecaria:

Serveis socials disposa de les dades de les famílies necessitades. Només cal completar amb situació de l'habitatge habitual.

Avantatges:

1. Permet fer seguiment de les famílies afectades.
2. Permet prendre mesures col·lectives si s’escau (per exemple negociacions de dació en pagament)
3. Permet portar un control de mesures de serveis socials.
4. Permet un seguiment cas a cas, amb les dades de cada persona es pot saber quan prendre accions, es pot convidar a les persones a participar als programes municipals contra desnonaments i pobresa segons les seves necessitats.

Inconvenients:

• No tothom voldrà proporcionar les seves dades.

a) El registre és voluntari, ja es compta amb què no tothom voldrà participar.
b) Si es porten a terme mesures que ajudin realment a les persones afectades, la gent que ho necessiti s’apuntarà al registre.


2- Que es creï un fons d’ habitatges de titularitat municipal amb finalitats socials per tal que aquelles famílies que es vegin privades de la seva casa com a conseqüència d’ un procés de desnonament puguin mitjançant un lloguer social seguir tenint dret a una llar digna. Per crear el fons d'habitatge es prcediria per 1er: negociació amb els propietaris, 2ón: taxes per habitatges en desús, 3er: expropiació.

Opció 1: donat que existeixen blocs i habitatges buits de titularitat de bancs i caixes d’estalvis, l’Ajuntament pot negociar amb l’entitat la cessió dels habitatges a l’Ajuntament. L’ajuntament a canvi podria pagar a l’entitat una quota que recaptaria a partir del lloguer social.

Opció 2: forçar a propietaris (particularment empreses) a posar habitatges buits en lloguer. El lloguer ha de ser com a màxim el preu que puguin arribar a pagar els interessats. És a dir, establir un preu accessible. El propietari hauria de baixar el preu del lloguer fins que hi hagués persones que el poguéssin pagar.

Opció 3: donat que existeixen blocs i llars buïdes de titularitat d’empreses de construcció en suspensió de pagaments etc. que a més es troben abandonades i fins i tot en mal estat, l’Ajuntament expropiaria aquestes vivendes, encarregant-se de la restauració i/o adequament de les mateixes si es donés el cas que es necessitessin reformes.
** En cas de necessitar reformes, es proposa:
a) Contractar persones amb menys recursos per les tasques de restauració.

Avantatges:

1. Garantir que les families amb pocs recursos accedeixin a un habitatge digne.
2. Es dona un ús a llars buïdes.
3. Es crea ocupació mitjançant les feines de reparació i adequació de les llars.
4. Els propietaris de les llarss buïdes reben una rentabilitat per actius immobiliaris.
5. Manteniment d’edificis que s’estan deteriorant i què a la llarga poden ser perillosos per salubritat i seguretat dels edificis propers.

Inconvenients:

• L’ajuntament pot no tenir prou força per forçar a les entitats a posar les llars buïdes en lloguer.

a) Tenint en compte que les llars buïdes difíucilment es vendran, i què la situació de crisi no sembla acabar en breu, les entitats propietàries poden trobar positiu rebre alguna rentabilitat.
b) L’Ajuntament no està sol en la negociació, compta amb el recolzament del poble i d’altres entitats supramunicipals per la vida digna de les persones.

• L’ajuntament podria enfrontar-se a mesures legals per expropiar habitatges.

a) L’expropiació és un darrer recurs en cas de no poder negociar.
b) Les empreses propietàries en molts casos ja han tancat o estan en procés i no poden assumir despeses d’un procés judicial.

• El manteniment i adequació de les llars suposa una despesa per l’Ajuntament que difícilment pot assumir.

a) Aquestes feines suposen un cost molt baix de mà d’obra ja que se n’encarreguen els propis afectats a canvi del lloguer social que han de pagar.
b) A la llarga surt a compte invertir en què les persones sense recursos tinguin una renda, ja que repercuteix en el comerç local i a la riquesa del poble.

• Forçar a particulars a posar les seves propietats en lloguer es pot considerar èticament reprobable.

a) El fet que hi hagi cases buides mentre hi ha persones sense llar, també es pot considerar poc ètic.
b) El propietari no està rebent res actualment per l'habitatge que té buit, així rep una mínima rentabilitat.
c) Els contractes de lloguer són temporals, si acabat el periode el propietari troba una solució millor per treure profit de la seva propietat pot negociar-ho amb l’Ajuntament.

• L’Ajuntament no té competències per forçar a empreses constructores i particulars a posar llars buides en lloguer.

a) Amb una mica de voluntat política és possible trobar una solució que beneficii al poble sense perjudicar als propietaris.
b) L’Ajuntament sí que pot expropiar o forçar als propietaris a llogar les cases a través de sancions (salubritat, etc.) i aquestes sancions servirien per finançar el parc de lloguer social i d’altres mesures en matèria d'habitatge.


3- Si a una unitat familiar tots els seus membres es troben a l’atur i no perceben cap tipus d’ ajut o si aquest és insuficient per fer front a les despeses mínimes de subsistència, l’Ajuntament es farà càrrec del cost del lloguer social a canvi de treballs a favor de la comunitat.

Com procedir:
- Caldria comptar amb un fons d’habitatges per lloguer social.
- Preparar un llistat de tasques realitzades per treballadors municipals en aquests moments o de les que l’ajuntament se’n fa càrrec però no té personal per realitzar.
- A partir de les dades recopilades per serveis socials de persones sense fonts d’ingressos i que han estat desnonades, proporcionar a aquestes persones la possibilitat de treballar a canvi d’un lloguer social.
- Seria un treball de torns rotatius, per poder ocupar a més persones.
- El sou a percebre seria equivalent al salari mínim. El sou es podria percebre en forma de liquidació del lloguer social o en diner.
- El sou equivalent al salari mínim, que es liquidaria directament amb el lloguer social de la llar en cas de tenir altres ingressos per la subsistència de la família.

Avantatges:

1. Es proporciona a les persones aturades una manera de subsitència.
2. Es combat l’atur de manera directa.
3. Es dinamitza l’economia del poble, es permet l’entrada al sistema de consum a moltes persones.
4. L’Ajuntament té una despesa mínima en mà d’obra per tasques necessàries pel municipi.
5. Tasques que eren de competència de l’Ajuntament i que no hi havia prou personal no hauran de recaure sobre treballadors municipals i aquests podran dedicar-se exclusivament a les seves competències.

Inconvenients:

• Suposa una despesa per l’Ajuntament que difícilment pot assumir.

a) Aquestes feines suposen un cost molt baix de mà d’obra ja que se n’encarreguen els propis afectats a canvi del lloguer social que han de pagar.
b) A la llarga surt a compte invertir en què les persones sense recursos tinguin una renda, ja que repercuteix en el comerç local i a la riquesa del poble.
c) L’Ajuntament es converteix en creador directe de llocs de treball, una mesura més que visible per combatre l’atur al poble.
d) Crear llocs de treball és una mesura molt popular, una manera que les persones recuperin la confiança en les institucions públiques per pal·liar els efectes de la crisi econòmica.

•  Pot haver persones que se n’aprofitin i deixin de buscar feines per poder viure a costa de l’Ajuntament.

a) el risc de picaresca sempre existeix, no obstant sempre és més gran el nombre de persones que realment necessiten acollir-se a aquestes mesures que no les que se n’aprofiten
b) Amb un bon control de les persones que accedeixen a aquest programes es minimitza el risc de què això succeeixi


4- Que l’Alcaldessa, com a màxima figura institucional negocïí amb els bancs creditors la dació en pagament de les llars i famílies afectades.

L'afectat ha de demanar la intermediació de l'Alcadessa
Acompanyament amb 1 o 2 membres de la PAH

Avantatges:

1. La negociació de la dació en pagament té més força.
2. La persona afectada es sent recolzada per les institucions.
3. Es genera nova confiança en les institucions públiques.
4. Els ajuntaments tenen poder de negociació amb les entitats bancàries, poden decidir prescindir dels seus serveis.
5. Augmenten les possibilitats que la persona afectada rebi la dació en pagament.

Inconvenients:

• Pot haver persones que se n’aprofitin i que realment la dació en pagament no sigui urgent per elles.

a) El risc de picaresca sempre existeix, no obstant sempre és més gran el nombre de persones que realment necessiten acollir-se a aquestes mesures que no les que se n’aprofiten
b) L’economia de les famílies es veu cada cop més malmesa  a causa de la crisi, per tant és difícil saber com està de necessitada una familia.

• El temps de l’alcaldessa està prou limitat per les seves obligacions oficials.

a) L’alcaldessa com a màxima representant del poble és la figura dotada amb més credibilitat i poder en el municipi, i per tant és qui té més poder de negociació i de convocatòria per ser rebuda i aconseguir la dació en pagament de les families afectades del municipi
b) La situació econòmica de moltes famílies del municipi requereix prendre mesures d’urgència i de màxima prioritat.


5- Interpel·lar a les entitats financeres que operen a Sant Antoni per tal d’ exigir-les la paralització dels desnonaments, i en cas de no fer-ho, deixar d’operar amb aquestes entitats.

Migrar els comptes a banca ètica

Avantatges:

1.  És una manera de negociar amb les entitats la dació en pagament i el lloguer social de les execucions hipotecàries dels veïns i veïnes del poble en grup.
2. Migrar a banca ètica és un exercici de Responsabilitat social corporativa que projecta la imatge d’una institució compromesa amb la societat, el medi ambient, etc.
3. Actualment la imatge dels bancs està molt deteriorada, desvincular l’ajuntament de la banca tradicional i migrar a banca ètica significa també desvincular la institució de la mala imatge dels bancs
4.  L’Ajuntament no perd operatibilitat.
5. Migrar els comptes bancaris és un tràmit senzill que no suposa un cost a l’Ajuntament.

Inconvenients:

• L’Ajuntament té crèdits compromesos amb les entitats bancàries, no pot deixar d’operar inmediatament.

a)Els crèdits es poden cancelar anticipadament. Les entitats bancàries ja no han de cobrar penalització per candelació.

•  L’Ajuntament ha de dedicar temps i esforços a una mesura que no està clar que pugui reportar beneficis.

a) Tota mesura suposa esforços i temps, i no és fins que passa un temps que es veuen els beneficis de l’acció portada a terme
b) El benefici directe és que es podria aconseguir la dació en pagament i lloguer social per persones del poble pressionant a les entitats bancàries, i si no s’aconsegueix, migrar a banca ètica no és cap inconvenient i reporta beneficis de RSC.


6- Subvencionar a les famílies aturades el pagament de l’ impost sobre bens immobles.

Es donarà una subvenció pel valor de l'IBI cobrat a les families aturades i en risc d'exclusió social.
D'aquesta manera no es cobarà l'IBI a les famílies a l'atur.

Avantatges:

1. Es tracta d’uns diners que l’Ajuntament igualment no cobrarà, ja que les famílies no tenen recursos.
2. Les famílies sense recuros difícilment poden pagar aquest impost, és just revisar el cobrament.
3. És una mesura que l’Ajuntament pot aplicar amb immediatesa sense necessitat de modificar les ordenances fiscals.
4. S’allibera de càrrega impositiva a les famílies amb pocs recursos.

Inconvenients:

• L’Ajuntament deixa de recaptar.

a) Es tracta d’uns diners que l’Ajuntament igualment no cobraria. A la llarga descarregar de despeses a la gent que més ho necessita reporta riquesa al poble.
b) Renunciant al cobrament d’impostos a famílies sense recursos es posa de manifest que l’Ajuntament està al costat de les famílies que més ho necessiten

• L’Ajuntament no pot deixar de cobrar un impost, li venen donats des de l’Estat central.

a) Amb una mica de voluntat política es poden buscar fòrmules per no incórrer en cap il·legalitat i a més s’ajudi a les persones necessitades


7- L' Ajuntament facilitarà un arquitecte per fer la cèdula d'habitabilitat per a les persones que hagin de sol·licitar la dació en pagament. Fent la supervisió d’ aquesta l’arquitecte municipal.

Avantatges:

1. Es descarrega a les famílies de la despesa de pagar un arquitecte.
2. Les persones que demanen la dació en pagament per no poder pagar la seva llar, difícilment poden pagar un arquitecte.
3. Es deixa de dependre de la bona fe d’algun arquitecte del poble que no cobri per fer la cèdula, fent oficial que aquest servei sigui gratuït.
4. Es senta precedent perquè tràmits que no s'ajustin a la realitat de les persones es revisin.
5. L’Ajuntament té poder de negociació per cobrar un preu més baix per al servei.

Inconvenients:

• L’Ajuntament difícilment pot assumir la despesa de pagar a un arquitecte.

a) Amb una mica de voluntat política es poden buscar fòrmules perquè aquesta tasca no suposi una despesa important per l’ajuntament.
b) No es tracta de tenir un nou arquitecte en nòmina, només es pagaria el servei de la cèdula. L’Ajuntament pot negociar amb l’arquitecte per pagar un preu més baix pel servei.


8- Es donaràn ajudes a les famílies en risc d'exclusió social per a què comprin productes de primera necessitat al poble en forma d'uns xecs o paper moneda que només es pot consumir als comerços del municipi.

Funcionament:

Els establiments que s'afegeixin a l'iniciativa cobraran per aquests productes de primera necessitat un valor inferior al preu normal a canvi es ficarà una enganxina a l'establiment a més d'altres vies de difusió com promoció a la revista municipal per la seva col.laboració en el projecte. L'objectiu és que a més d'ajudar a les famílies en situació de risc es promocioni el comerç local i que els diners municipals destinats a aquestes families retornin a l'economia local.

Avantatges:

1. Es permet l’accés al consum a persones en risc d’exclusió.
2. Es dinamitza el comerç local, són diners que es gasten al poble.
3.  A la llarga es crea riquesa al poble.
4. Es descarrega a les entitats de serveis socials en la provisió d’aliments i productes de primera necessitat per famílies necessitades.
5. Buscant acords entre les entitats de comerciants i amb la descàrrega de treball a les entitats socials, es pot trobar una fòrmula perquè aquest programa tingui un cost mínim.

Inconvenients:

• L’Ajuntament difícilment pot assumir el cost de pagar xecs de menjar.

a) Buscant acords entre les entitats de comerciants i amb la descàrrega de treball a les entitats socials, es pot trobar una fòrmula perquè aquest programa tingui un cost mínim
b) Buscant acords entre les entitats de comerciants i amb la descàrrega de treball a les entitats socials, es pot trobar una fòrmula perquè aquest programa tingui un cost mínim
c) Amb una mica de voluntat política i creativitat es poden buscar formules per recaptar fons i què tot el poble s’impliqui en la lluita contra la pobresa

• Pot haver-hi persones que se n’aprofitin i facin servir els xecs sense estar realment necessitats.

a) El risc de picaresca sempre existeix, no obstant sempre és més gran el nombre de persones que realment necessiten acollir-se a aquestes mesures que no les que se n’aprofiten
b) L’economia de les famílies es veu cada cop més malmesa  a causa de la crisi, per tant és difícil saber com està de necessitada una familia
c) Amb un bon control de les persones que accedeixen a aquest programes es minimitza el risc de què això succeeixi


9-Cap llar sense aigua o energia

Encara que els veïns i veïnes en pobresa extrema poden recórrer als bancs d'aliments per rebre menjar, de què serveixen uns cigrons o uns macarrons si no es poden cuinar? Per això és necessari que l'ajuntament garanteixi energia (llum o butà) a les families que es quedin sense per no poder pagar. El mateix amb l'aigua, sobretot si hi ha persones grans, malaltes, nadons o nens petits.

Avantatges:

1. Les persones sense recursos tenen garantit un mínim de qualitat de vida.
2. L’Ajuntament pot negociar preus amb la companyia, de la mateixa manera que no paga tant com un particular pels serveis d’energia municipals.
3. Es garanteixen unes condicions de salubritat al municipi en general.
4. Les donacions d’aliments tenen més sentit.

Inconvenients:

• L’Ajuntament difícilment pot assumir el cost de pagar l’energia a les persones necessitades.

a) Amb una mica de voluntat política es poden buscar fòrmules perquè aquesta tasca no suposi una despesa important per l’ajuntament
b) Amb una mica de voluntat política i creativitat es poden trobar maneres de finançar aquest programa.
c) La despesa que es faci en aquest àmbit, és una inversió que retornarà en benestar pel poble i també en la imatge de la institució entre els veïns i veïnes


10- Banc del temps per petites reparacions entre veïns

Avantatges:

1. Es creen xarxes de suport mutu entre la gent del poble.
2. Suposa una despesa mínima per l’Ajuntament.
3. Es fomenta la solidaritat entre veïns i veïnes.
4. És una mesura de gran ajuda per la gent amb pocs recursos i per persones grans que no poden realitzar feines físiques.

Inconvenients:

• Podria donar-se el cas que hi hagués més persones que solicitéssin serveis que persones que en donéssin.

a) Generalment la gent que s’apunta a bancs del temps ofereix serveis.
b) Fent una bona publicitat i normalitzant el servei es pot controlar l’equilibri de demandants i ofertants.


11- Utilitzacio de locals publics, per treballs i serveis comunitaris o d'autoaprenentatge.

Habilitar espais públics perquè puguin ser fets servits com a cuina compartida o comunitària per persones que no tenen energia a casa per no poder pagar-la. Els bancs d’aliments proporcionen aliments que han de ser cuinats, però les persones que els reben en molts casos no poden fer front a les despeses de llum, gas, aigua, per poder cuinar aquests aliments.
Habilitar espais públics per fer petits tallers, per exemple amb màquines de cosir per arreglar-se la roba, amb eines per fer petites reparacions de la llar, cuina...
Habilitar un espai de bugaderia per poder rentar la roba en els casos de no poder pagar llum i aigua.

Avantatges:

1. Les persones sense recursos tenen garantit un mínim de qualitat de vida.
2. Es completa la donació d’aliments, donant la possibilitat que a més siguin cuinats
3. Es crea un espai de trobada, les persones necessitades que no poden pagar l’energia veuen que no estan soles en aquesta situació.
4.  Es proporciona a les persones desocupades la possibilitat d’adquirir competències i coneixement (ja sigui dinamitzant la cuina comunitària o en espais d’aprenentatge)
5.  Es dona un ús social als locals municipals a més de l'ús puntual.

Inconvenients:

• L’Ajuntament difícilment pot assumir el cost de mantenir oberts aquests espais.

a) Amb una mica de voluntat política es poden buscar fòrmules perquè aquesta tasca no suposi una despesa important per l’ajuntament
b) Els espais estarien ubicats en edificis que l’ajuntament manté, encara que no es facin servir
c) Amb una mica de voluntat política i creativitat es poden trobar maneres de que aquest servei suposi una mínima despesa

• Pot haver-hi persones que se n’aprofitin i facin servir els espais sense estar realment necessitats.

a) El risc de picaresca sempre existeix, no obstant sempre és més gran el nombre de persones que realment necessiten acollir-se a aquestes mesures que no les que se n’aprofiten.
b) Amb un bon control de les persones que accedeixen a aquest programes es minimitza el risc de què això succeeixi.

Si t'han desnonat a Vilamajor posa't en contacte amb: agoravilamajor@gmail.com